#5 Dreiundreißig 🎂
Encara no sé com fer la ß al meu teclat de l'ordinador i l'he de copiar i enganxar.
Bon dia des de Friedrichshain1,
No és el primer aniversari que passo fora de casa (n’he passat un parell currant sense cobertura enmig d’un parc natural), però sí que és el primer cop que el passo fora del meu país. Avui en faig 33 (dreiundreißig!) i ho celebrarem anant a un Flohmarkt2 i a dinar fora, com s’han de celebrar totes les coses bones.
A la cinquena o sisena va a la vençuda, i aquest cop, espero mantenir amb vida aquest Substack (o blog, com n’hi diria l’I, 🫰) fent una mica de diari de la nostra experiència com a Ausländer3.
Del trajecte que vam fer de Sant Cugat a Berlín en cotxe us diré que hem decidit que a la tornada farem cinc parades enlloc de dues.
Un dels primers dies, em va venir a visitar la F (austríaca) i el nostre amic E (anglès) ens va convocar a fer unes birres de benvinguda i hi van venir la S (anglesa), el M (andalús), l’E (alemany) i dues o tres persones més amb qui no vaig tenir l’energia d’interaccionar. Vivint la nostra experiència Erasmus, una o dues dècades més tard del què tocaria, i molt a gust.
A principis d’aquesta setmana vam rebre un missatge que a set adolescents santcugatencs que estaven d’Interrail els havien cancel·lat l’allotjament just arribant a Berlín i que si podíem ajudar-los a buscar-ne algun de nou. L’I i jo, sense parlar-ho, vam escanejar el nostre piset per veure si en última instància podíem oferir-los un raconet on dormir al terra entre el sofà, la tele i la taula del menjador. No va caldre, i l’últim que en sabem és que segueixen vius i van continuar el trajecte cap a Praga.
Divendres va venir el G (català) a veure’ns. No vam arreglar el món sencer perquè ens va faltar temps, i vam fer d’amfitrions com bonament vam poder. Ens en vam adonar que aquí foten poc cas a Google Maps (o que nosaltres en fem massa!) i enlloc de dinar en una pizzeria italiana vam acabar fent uns fideus vietnamites. Primera prova superada.
Hem caminat més que mai, fet les comparacions odioses que toquen cada cop que som fora de casa (Friedrichshain seria Gràcia o el Poblenou? Neukölln és el Raval? Prenzlauer Berg seria més aviat Les Corts o Sarrià?) i fet vida força sana malgrat que aquí les cerveses per defecte són de mig litre. Ah! I m’he comprat una bici al Wallapop alemany!
De moment, pel què fa a la llengua he de dir que m’espavilo destrossant gramaticalment l’alemany però que em faig entendre i n’estic força orgullosa. Un bon amic em va dir fa molt de temps que no estudiés alemany, que estudiaria deu anys i “acabaria parlant com una granota”. Cada dia estic més a prop de semblar una granota, però una granota alemanya, al cap i a la fi. 🐸
Si voleu seguir les nostres aventures, podeu seguir publicacions de l’I a Instagram o subscriure-us clicant aquest botó per anar seguint el nostre diari d’Erasmus (o el què sigui que això acabi sent!).
Fins aviat! 👋
C.
Barri bastant gentrificat de la noble vil·la de Berlín. Vivim en una zona fronterera entre tres districtes, però s’ha de triar bàndol i hem triat.
Mercat de segona mà, de quincalla de l’RDA, discos, roba i sovint amb paradetes de menjar :)
Estrangers. Immigrants, vaja.